Magnesi – ús o abús

Cada vegada que intento evitar l’ús del magnesi escalant en roca, rebo respostes com:
– Em suen molt les mans- o – Sense magnesi no aguanto tant-
ja, però
-Encara t’has de fer vuit!!
Fem un ús del magnesi molt poc conscient, i això ho volem canviar.

El carbonat de magnesi, és el que fem servir a l’escalada i aporta beneficis pel que fa a l’absorció d’humitat.
Hem de saber, però, que comporta unes conseqüències, sols així farem un ús conscient del magnesi.

Ús del magnesi

El magnesi resseca les mans, però la nostra pell és un teixit viscoelàstic que necessita uns nivells d’humitat.
Si eliminem aquesta humitat natural, ocorren tres coses:

1- Efecte:
Augmenta la fricció.
El magnesi millora la precisió d’agafada, tot i que aquesta millora és efectiva sobretot en petites presses de mà, regletes on la superfície de contacte és molt petita. Llavors sí, aquelles regletes de 8a possiblement sense magnesi foren quasi impossibles. De tota manera l’estudi que sosté la millora d’adherència amb l’ús del magnesi, parla d’un 20% més de fricció amb magnesi. Segons el tipus de roca sols arriba a un 15%. És per aquest motiu que si estem començant valorem si realment ens cal, aquell magnesi (com aquells gats de pros, aquella corda tan lleugera, etc)

2- Causa:
Perdem l’elasticitat de la pell.

La pell s’estira i els solcs ajuden a adherir-nos a les superfícies poroses que sentim com desplaçament, però és la pell estirant-se i no relliscant. A més el cos haurà de generar humitat per contrarestar aquesta mancança natural, repetint el procés una vegada rere l’altre.
Una pell seca és menys uniforme i més fàcil de trencar-se. Per aquest motiu les persones que es cuiden les mans contraresten l’ús del magnesi amb cremes hidratants. Potser és més fàcil prevenir aquest deteriorament, en lloc de fer servir productes pal·liatius a posteriori. El nostre cos s’adapta a tot i això no suposa un gran problema, però, val la pena estressar la nostra pell?

3- Conseqüència:
Obstruïm la porositat.
La pell eixuta augmenta la fricció entre dues superfícies, sí, però aquestes superfícies han de ser poroses. La porositat millora l’adherència, la nostra pell és porosa, la sola dels gats és porosa, la roca és porosa…
les partícules del magnesi poden saturar aquesta porositat fent-les, per tant, menys adherents.
El magnesi ajuda a incrementar la fricció entre la pell i la roca, però si ens excedim (massa magnesi a les mans o a la roca) produïm l’efecte contrari creant una capa lliscant de pols blanca.
Això podria minimitzar-se, si netegéssim les taques de magnesi a les preses després d’usar-les, però, al nostre territori sembla un repte difícil d’aconseguir. Per ara intentem conscienciar sobre aquest fet i minimitzar l’ús.

A banda d’aquests punts, hi ha d’altres efectes col·laterals que hem de tenir en compte.

Abús del magnesi

1- Marquem el camí.
Les vies amb magnesi a la roca tenen poca gràcia. Un dels atractius de l’escalada és resoldre un itinerari que no està marcat. Si no netegem les vies, queden marcades les mans més freqüents convertint-se la roca en un rocòdrom on les preses són de color blanc. Hi ha propostes de magnesi camuflat amb la roca, o alternatives resinoses, així com la neteja obligada de les cleques. Però no hi ha una resposta òptima. Les resines no són fàcils de netejar de les vies, i segons el raspall i la roca que netegem, podem accelerar l’erosió d’aquesta.

2- Creem un vici.
Tal com comença aquest article, l’ús del magnesi esdevé un hàbit inconscient on perd la seva raó d’ús. Utilitzar magnesi abans d’encarar la via com un ritual ajuda a molta gent com tall d’inici, de preparació.
Aquest fenomen psicològic el veiem amb el cafè del matí, per exemple, l’efecte despertador del cafè no és real fins al cap d’un temps, però si no el prenem, sembla que no hem començat el dia.
Un dels estudis vinculats a sota, demostrava que no hi havia cap relació directa en l’ús del magnesi i l’augment de fricció, tot i això sí que demostra una millora del repòs. Doncs usem magnesi abans d’encarar un pas difícil, mirant-nos’ho bé, canviant la mà de repòs, i aprofitant aquest temps. Qui no en fa servir, descansa menys estona, ja que aquella presa es va sentint més humida i relliscosa.

3- Contaminem.
Cada vegada som més conscients que les mandarines no desapareixen en dos dies, que els pinyols de poma no pertanyen a zones rupícoles i que els forats de la roca no són cendrers. Però sembla que la bossa de magnesi a peu de via va arribar per quedar-s’hi, i si no cau deixant-ho tot blanc, és un miracle.
En aquest punt, però, tenim bones notícies. El carbonat de magnesi no és un agent tòxic per la flora i fauna (en excés segurament sí que ho sigui) i la pluja el dissol deixant poc rastre (però poc ens plou a la terra).

Alternatives a l’ús del magnesi

Hi ha marques de magnesi menys nocives que d’altres, per exemple el RAW de Black Diamond sense cap additiu. Això és important de mirar sobretot si la vostra pell és sensible, doncs s’ha vist que l’ús del magnesi (potser pels seus additius desencants) pot causar irritacions o excés de sudoració en persones que, abans d’escalar, no en tenien pas. La Metolius Eco-Ball és bona opció segons la venen. Una mena de magnesi de color blau ficat dins d’una pilota de tela que no deixa taques a la roca. Però també trobem punts negatius pel que fa a la nostra salut i la pols que desprèn.

La millor alternativa és la mateixa consciència i actuar en conseqüència a uns valors.
Escalar sense magnesi requereix una estratègia específica. Coneixent el nostre cos, caldrà assolir unes tàctiques concretes per optimitzar els nostres moviments i no dependre d’aquesta pols blanca.

  • Rentar-se bé les mans abans és la millor alternativa, si traiem les partícules de pols de la nostra pell i sobretot el greix restant de la suor, tindrem unes mans més adherents que amb magnesi.
  • Aprofitar descansos breus sense quedar-s’hi massa estona. Repetir una mateixa presa és perjudicial pel que fa a la sudoració, per tant si escalem sense magnesi, encarem les vies d’una altra manera.
  • Economitzar les preses de mans. Similar a l’esmentat anteriorment, amb una bona tècnica de peus, les mans usades durant una via poden ser la meitat o inclús un terç dels peus.
  • Minimitzar l’ús. I això vol dir, per exemple, sucar solament la punta dels dits si busques precisió, o fer servir les pilotes que desprenen molt poc magnesi (difícil de mesurar).

Conclusió

L’ús del magnesi és profitós en àmbits concrets com la competició, les preses de rocòdrom o presses ben petites.
Si ens hem d’eixugar les mans abans de saludar algú, segurament l’ús del magnesi serà més notable i coherent, si no és el cas, adaptar una escalada conscient amb la pell i el medi serà el més encertat. Doncs fora d’aquests àmbits, el seu principal avantatge és psicològic, el benefici físic comporta un desgast i posterior cura i l’impacte al medi tot i ser lleu, és difícil de minimitzar sense augmentar l’erosió.

Abans d’usar magnesi pensa, val la pena? Millor guarda’l per una via al dia, i en baixar, neteja-la (i neteja’t).
Així farem pinya i cada vegada serem més qui cuidem els espais.

Bibliografía:

https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/11411778/

https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/23259237/

https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/026404101300149375

https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5841679/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.